Torre de les Aigües del Besòs

La Torre de les Aigües del Besòs és un destacat monument del barri del Poblenou, que forma part del patrimoni industrial de Barcelona. Es tracta d'una torre de maons d'obra vista, amb planta circular i una escala exterior de volta catalana sostinguda per mènsules metàl·liques. Si hi pugeu, accedireu al mirador del Poblenou, una terrassa amb vistes privilegiades de la ciutat.

L'arquitecte Pere Falqués va dissenyar per a la Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona, una torre de 124 m i dos dipòsits situats a 51 i 80 m. La seva funció era aprofitar el cabal subterrani del riu Besòs per abastir d'aigua corrent la ciutat. El sistema es completava amb un edifici annex, anomenat la Casa de les Vàlvules, que contenia les bombes i les calderes que impulsaven l'aigua cap als dipòsits.

L'empresa evolucionava amb èxit fins que l'Ajuntament de Barcelona li va prohibir el 1890 continuar el servei per la salinitat de l'aigua. Segons es diu, la fallida hauria motivat que el principal inversor de la companyia es llencés al buit des de dalt de la torre. El 1895 fou comprada per la Societat General d'Aigües de Barcelona que la destinà a usos industrials. El 1922 la metal·lúrgica MACOSA, ubicada al costat, va esdevenir propietària per aprofitar les aigües. Amb la reordenació urbanística, que va tenir lloc a causa dels Jocs Olímpics de 1992, l'Ajuntament de Barcelona va adquirir la Torre de les Aigües i va rehabilitar el conjunt arquitectònic.

Actualment, és un dels llocs històrics recomanats a la Ruta dels Vestigis Industrials i és un espai museïtzat testimoni del passat industrial del Poblenou i de l'abastament d'aigua de Barcelona.